Quina és la teva joguina o joc prefertit?

Pot semblar contradictori però la meva joguina preferida és el temps. És un regal que, sense adonar-nos, fem als infants: temps de joc sense presses ni pauses, per passar estones amb ells jugant al que ells decideixin, sense jutjar ni oposar resistència. Jugar és una eina fantàstica per compartir, conèixer i estretar llaços entre éssers humans i construir així “família”​

Es pot descobrir, a través del joc, la personalitat d’un infant?

Indubtablement, perquè durant l’estona de joc som nosaltres mateixos, actuant de forma espontània. I són en aquests moments d’interacció, d’acceptació de l’opinió de l’altre, de dubte, de resoldre problemes, de superar l’adversitat, de tolerar la frustració… on es mostren els valors de tots i cadascú de nosaltres. I dins d’aquesta esfera d’espontaneitat emergeixen les habilitats i incapacitats dels jugadors, fet que indirectament ens pot servir d’aprenentatge. Això sí, no val “jutjar”o “etiquetar”. Quan juguem també actuem des del “fer com si”. Si jo faig de dolent, haig de fer de dolent sense ser-ho de debó.

Podem educar a través del joc?

Evidentment. Però per poder aconseguir-ho hem de crear un clima càlid, de confiança i complicitat, on disfrutem del present, de l’aquí i l’ara. El joc és un bon espai per provatures, s’ha de donar marge a l’errada. També és moment per reconèixer i valorar els sentiments que apareixen     durant el joc, sense jutjar-los. Hem de permetre i motivar l’ús no convencional d’objectes i idees: una cadira pot convertir-se, de forma màgica, en una flamant motocicleta i els nostres braços en majestuoses ales d’àliga. Qualsevol objecte pren una nova dimensió quan cau en les mans d’un nen o nena. També és molt important tenir hàbits de cura amb les joguines, així com fomentar-ne la seva recollida ordenada, un cop acabat el temps. Un altre punt clau és establir les normes del joc i límits, per tenir clara les maneres d’interactuar disn el joc. I perque sigui més efectiu aquest espai, ha de ser motivador. En aquest punt adquireixen molta rellevància les aficions i interessos dels infants; quan més els agaredn les coses més interés hi posen.

Quins elements ha de complir un joc o joguina per ser educativa?

Sota el meu punt de vista hi ha quatre claus essencials a l’hora d’adquirir un joc o joguina d’aquest tipus:

-Pensar en  allò amb el qual gaudeix l’infant, lluny de l’estrès publicitari i la pressió per “demanar”. El joc compartit en família és un espai de relació i complicitats que crea vincles emocionals duradors.

-La principal funció d’una joguina és estimular les ganes de jugar i la creativitat. És a dir, les ganes de córrer, saltar, xutar, riure, imaginar, crear, pensar, decidir, arriscar-se, deduir, associar, explorar, descobrir, abraçar, competir, cooperar, expressar, cantar, tenir cura, somiar … Això és el que han de proporcionar les joguines que triem.

-Joguines que afavoreixin l’exercici físic i el joc a l’aire lliure​ (fins i tot a l’hivern!!!): pilotes, tricicles, patinets, ballar al so de la música, grimpar o seguir el vol d’un estel.

-Jocs que permetin a nen i nenes i mesurar-se, superar-se, compartir, competir i cooperar amb els seus iguals. Jocs que els ensenyin a esperar, negociar, guanyar i a perdre. Jocs ideals per jugar en família al voltant d’una taula o escampats sobre una catifa.​

Un cop escollida la joguina, és molt important el moment de l’entrega. La  manera en què es lliura el regal crea una atmosfera d’il·lusió, valor i agraïment que li dona un valor afegit i ajuda a que l’experiència sigui més completa i profunda. Donem a cada joguina el seu espai. Obrim els regals un a un. Assaborim-los i gaudim-los​.

Com pot servir l’experiència del joc i la joguina per superar els estereotips i els rols de gènere?

Els infants van construint la seva identitat de gènere en funció de la cultura en la qual els ha tocat viure, i normalment per imitació dels models més propers. Els nens no deixen de ser un reflexe del món dels adults on viuen. És la nostra funció, com a adults, d’educar-los en valors on no manin els rols de gènere, sinó els interessos particulars de l’infant. Així ens apartarem d’una lógica de colors balu i rosa, de segregació d’activitats per sexes i de rols determinats segons siguis nen o nena, per entrar en un espai molt més dinàmic on les possibilitats de diversió siguin infinites. Si els jocs representen idees positives, presidits per la creativitat i la cooperació, anirem resolent diferències i conflictes de manera humana i civilitzada. Començarem en el món de joc per expandir-ho a la resta d’esferes d’activitat humana.

Què és més important, divertir-se o aprendre?

Jugar compleix una doble funció. La primera és, evidentment, divertir-se. Sense diversió, el joc seria una altra cosa. Però sota aquesta funció directa, per la porta del darrere, de forma fluida sorgeixen situacions i elements d’aprenentage i millora. Si no hi ha goig, si no hi ha emoció, no hi ha aprenentatge. Sincerament, crec que jugar és una de les millors maneres de divertir-se i aprendre del món.