Jugar com a verb no té sexe, ni gènere, ni condició, i és un dret dels més petits, com ho proclama la Convenció sobre els drets de l’infant.

Que els nens i les nenes són diferents és una realitat incontestable, però també és cert que els infants van construint la seva identitat de gènere d’acord amb la cultura en què els ha tocat viure, per imitació dels models més propers. La construcció del gènere comença en el mateix moment del naixement i és bàsicament social. Dit d’una altra manera: aprenem a ser nen o nena. I aquest aprenentatge condiciona els comportaments dels infants.

Els nens i nenes van interioritzant, atents sempre a les expectatives de les persones que els envolten i estimen, el rol de gènere que els identifica. No és estrany, doncs, que en famílies i entorns fortament estereotipats els infants construeixin més rígidament els seus rols que en altres de més oberts.

En tot això hi tenen molt a veure els jocs i les joguines que els oferim. Només cal fer una passejada per les seves habitacions. Ens les mirem? Cotxes, pilotes, espases, herois, dinosaures i altres animals ferotges…, nines, cuinetes, supermercats, llitets, disfresses de princesa, animals de granges, manualitats… Tens clar quina habitació és la del nen i quina de la nena, oi?

O potser t’estàs dient: “Vols dir? No exageres?”. Tant de bo siguis d’aquelles persones que intenta no discriminar i fugir d’estereotips. Felicitats! Continua així! Tanmateix, col·lectivament ens queda molt camí per recórrer. Primer de tot, cal que analitzem quins són els nostres prejudicis d’adults a l’hora de considerar que certes joguines i jocs són més de nois o de noies. De fet, una pregunta de la qual mai no m’escapo parlant amb famílies és: “Creus convenient que li comprem al nostre fill aquell nino que ens demana i el cotxet per passejar-lo?”. Curiosa pregunta, ja que mai m’han plantejat la qüestió contrària: “Creus que farem bé de regalar a la nostra filla un monstre, un cotxe teledirigit o un dron?”.

Partint d’aquesta base i tenint en compte que l'entorn familiar és on comença a formar-se la personalitat de l’infant, és aquí on exercim les primeres discriminacions, potser fins i tot involuntàries. Sabem que abans dels 3 anys les criatures ja han incorporat no només hàbits de gènere, sinó també de la jerarquia entre gèneres, interioritzant tot el que, conscient o inconscientment, els hem transmès. Quan els infants arriben a parvulari, ja tenen molt ben definits els rols, gustos, tipus de jocs… És a dir, estereotips de gènere establerts com a diferències de tracte i d’estímuls, to de veu, continguts de les frases, activitats que entenen com a pròpies i, per descomptat, joguines, amb una clara diferenciació entre l’univers femení i el masculí.

A partir dels 3 anys les demandes de nens i nenes són ben diferents, però també és cert que sovint, quan manifesten gustos “del gènere contrari”, la nostra societat es mostra confusa i procura evitar-los. O el que encara és pitjor, quan una nena demana cotxes, espases o pilotes, s’aprova amb satisfacció, ja que es considera mostra d’una educació en la igualtat, però quan és el noi que demana nines i cuinetes, ens sentim inquiets, i més encara si el desig d’una nina va acompanyat del d’un cotxet per treure-la a passejar pel carrer!

Si us hi fixeu, les joguines que oferim i que habitualment acaben demanant-nos són, en el cas de les nenes, més orientades a desenvolupar la cura pel detall, la tendresa, la motricitat fina i la cura dels altres, a triomfar agradant; en canvi, en el cas dels nens, van més orientades a la motricitat gruixuda, al moviment, la fortalesa, l’acció i la relació entre iguals.

Però no oblidem que tant els nens com les nenes poden gaudir jugant amb un nino, de la mateixa manera que tant uns com altres poden riure i cridar d’emoció davant d’una carrera de cotxes. Uns i altres necessiten educar-se en el respecte, la iniciativa, la tendresa, l’enginy, la paciència, l’empatia…, simultaniejant valors associats a ambdós gèneres. És a partir del moment en què l’adult els permet o no jugar amb una determinada joguina que aquesta es converteix en sexista, carregada d’estereotips. Això empobreix el joc i, per tant, l’imaginari i l’experiència dels nostres infants.

La nostra responsabilitat és gran. Els nostres fills i filles necessiten jugar i imitar, dos elements clau en el seu creixement. Hem de tenir molt present aquesta necessitat a casa i a l’escola, ja que hem de poder oferir-los jocs i joguines respectant els seus interessos però sense jutjar-los, i models per imitar que siguin adequats a uns objectius, uns objectius que pretenem que siguin els més ambiciosos dins el conjunt dels valors humans i socials.

Cal, doncs, que siguem sincers amb nosaltres mateixos en el moment de seleccionar les joguines i oferir-les als nostres infants. Hem de procurar tenir una actitud oberta i sense prejudicis i acollir el seu joc amb confiança. No oblidem que la joguina es regala, no s’imposa; per tant, és clau saber crear un ambient de relaxació psicològica, de llibertat, d’imaginació i fantasia, en què l’infant que juga se senti lliure per crear, equivocar-se i mostrar-se tal com és.

Jugues?

Imma Marín
Presidenta de l’Associació pel Dret dels Infants a Jugar
Fundadora de Marinva

www.jugaresundret.org
www.immarin.com